Mossèn Rovira ens parla del Padre Paco

Per a Francesc García Fillat, Padre Paco, Mn. Rovira Belloso era un teòleg i un amic important.
Era un gran admirador de la seva obra i del seu pensament, i sovint en els oficis que realitzava citava a Mn. Rovira.

En aquest context, que hem vist imprescindible que en el primer aniversari del traspàs del Padre Paco, ell, Mn. Rovira Belloso, hi fos present. Malauradament la seva edat no li permet poder ser aquí físicament, però quan li expliquem d’on venim i el perquè li ho demanem ens proposa de recollir nosaltres les seves paraules; s’ho pensa durant un moment i ens diu que ell ens ho contarà de paraula i que nosaltres en prenguem nota i és el que fem; diu que la relació amb ell es va desenvolupar a través de converses entre els dos i no per una relació amb Dit i fet.

El Paco, diu, era un home que estimava la vida i als homes/dones apassionadament perquè es prenia seriosament l’evangeli de Jesús; ell, però, no es dictava els límits sinó que els hi havien de suggerir els altres, com a exemple de la falta de límits és el fet de treure’s la samarreta per donar-la al altre que no en tenia.

Ell era “dit i fet”, era acció, directe, sense burocràcia, impacient, però això no vol dir que només fos cor; no, tenia el cap ben organitzat, manifestava la seva teologia a partir del Vaticà II, sòlida i oberta; de fet, Mn. Rovira Belloso el recorda des d’abans d’anar a estudiar a Roma, és a dir, quan era molt jove i ja posseïa una base sòlida de formació.

Difonia i parlava del llibre “Leer el Evangelio”, que alguns de nosaltres hem rebut de mans d’ell, escrit pel mateix Mn. Rovira i publicat a l’any 1980, perquè era la seva espiritualitat, i per què s’hi veia reflectit en ell.

En aquest moment de la conversa, s’atura un moment, guarda silenci i segueix dient: “em complau el que la seva obra continuï en mans de persones responsables”.

Comenta que li sembla important el treball en equip com a testimoni de comunió i contrari a la idea d’autoritat.

Diu “que el Senyor guardi la obra dels qui l’estimen”.

Ens parla de la forta personalitat del Padre Paco, i de la magnificència del fet que hagués lliurat els seus esforços cap enfora, si no ho hagués fet la seva vida hauria esdevingut sense sentit i plena d’errors, els quals li haguessin estat difícils d’obviar, però sortosament, i amb l’ajuda de Jesucrist i l’evangeli, va saber trobar la forma de donar-se als altres, com el propi Jesús va fer a la creu, considerant aquest lliurament als pobres com una creu que l’obligava a sortir de si mateix per ajudar sense límits als altres amb tot l’amor.

Per acabar Mn. Rovira descarta la possibilitat de visitar Dit i fet o de celebrar-hi una Eucaristia, malgrat que l’anéssim a buscar en cotxe, únicament, ens diu, per motius d’edat, i comenta que ara en aquestes alçades de la vida, viu la espiritualitat carmelitana més profundament, que consisteix en intentar omplir-ho tot de Déu; veu clar, que nosaltres també hem de ser on calgui, però hem de saber que és Ell, Déu nostre Senyor, el que hi és sempre present en tot, i  que ens portarà davant el Pare en les pregàries.