La nostra acció

La nostra ciutat, i en concret el nostre barri Gòtic, viuen al carrer un nombre important de persones. Es tracta de gent que, degut a diverses circumstàncies vitals, ha acabat sense un lloc per a viure i sense recursos per a sobreviure. Són el resultat d’una dinàmica social que minva oportunitats i exclou del cercle social a les persones més febles o que travessen moments difícils. Ells i elles posen de manifest la fragilitat humana, però sobretot les mancances i perversions del nostre sistema social.

Dit i Fet com a associació pretén facilitar un espai que respongui al problema vital
d’aquells que es troben al carrer. Dóna l'oportunitat de procurar una forma de satisfer les necessitats bàsiques de manera digna i crear vincles personals, d’una manera poc estandarditzada”, amb una baixa exigència de normes i un ample marge d’autoorganització. Això ajuda a moltes persones que en altres institucions no s’adaptarien. Aquest habitatge pot ser, per una part, un primer recurs en casos d’urgència com a pont cap a altres sortides de l’exclusió i, per altra part, lloc de vida indefinit per als qui ho necessiten.

Hi ha un rober popular on es rep roba de segona mà, s’arregla i es dóna gratuïtament a altres pobres de carrer, tot això entès com una forma de sostenibilitat
social més enllpà de les pareds de la casa de Dit i Fet. Una altra acció d’aquesta comunitat que repercuteix favorablement al barri és el menjador, sempre obert els dijous a persones sense sostre. També frueixen de l'espai de convivència i menjars a diari algunes persones de recursos escassos que arriben demanant ajuda temporalment: parelles, immigrants,
joves en risc d’exclusió, etc.

La filosofia que impera en aquests serveis de Dit i Fet és la de reciprocitat, és a dir, els homes residents de la casa que han tingut la possibilitat d'un sostre, un llit i menjar diari, ofereixen a aquells que encara no han pogut tenir, voler ser servidors dels que encara no poden gaudir dels mateixos beneficis. També amb aquest servei és vol potenciar l’empoderament del col·lectiu d'homes residents a la casa en relació a la societat i al barri en particular. L'impuls de les conviccions que alenen tot aquest projecte proven de la experiència de seguiment de Jesús de Natzaret, que ens fa conèixer l’amor de Déu que és Pare bo de tots, totes i tots, i amb això descobrim que estem agermanats de manera universal.

En aquests 25 anys, Dit i Fet ha donat oportunitats de vida digna a més de 150
persones sense llar, els ha tractat com a família, d'aquests trenta tres han mort dignament acompanyats a casa. Aquests homes han trobat respecte, atenció i una possibilitat de vida concreta que a fet possible un petit miracle d’integració en un barri caracteritzat per la marginació.

Criteris d'intervenció



Els criteris d'intervenció de les nostres actuacions són:

• El reconeixement de la dignitat humana, sigui quina sigui la seva situació, i sigui quin sigui el seu passat.
• Creiem que la vida en comú facilita el trobar camins de supervivència i per afrontar les dificultats de viure en una gran ciutat amb pocs recursos. Optem per una
   orma de vida austera i de solidaritat.
• Busquem desenvolupar un procés d’aprenentatge per a la convivència a traves de les relacions i el compartir treballs i espais amb totes les persones que participen de Dit i Fet (residents i col·laboradors) que desenvolupa processos de transformació personal i comunitària. Així és tota la societat la que és convidada a participar de forma molt concreta a evitar l’exclusió.
• Partim de la convicció que només es pot transformar des de l’acció concreta i quotidiana. L’ambient quotidià, per a nosaltres, pot obrir processos de canvi en les persones. A més, oferir un espai de relació interpersonal amb uns límits clars, ajuda a créixer i madurar.
• La flexibilitat i la consideració de que la persona de carrer necessita un marc ampli de llibertat (degut a la seva inadaptació a una vida molt reglada).
• L’autogestió és el millor camí per a que les persones puguin fer del projecte de vida quelcom propi, sense copiar models externs i amb més responsabilitat sobre les seves vides. Per això la marxa de la vida quotidiana s’intenta organitzar de manera que sigui el màxim autònoma.
• Dit i Fet proposa una ocupació que permet el contacte i servei a altres persones que viuen encara al carrer, com ells abans i genera un sentiment d’utilitat: ells mateixos creen un espai que a més de resoldre les seves necessitats ajuda a altres. Es pretén crear un àmbit d’identitat, corresponsabilitat i participació, basat en el servei.