La història de Dit i Fet neix de la vida d’en Francisco García Fillat, sacerdot de l'Oratori de Sant Felip Neri, al cor del barri Gòtic. El bisbat li va encomanar ser vicari de la parròquia dels Sants Just i Pastor, on va romandre 10 anys (1981 al 1992). La vida del barri i la seva inquietud interna, moguda pels consells evangèlics, el van fer obrir-se a la realitat de les persones que vivien al carrer de la ciutat. Va entrar a ajudar al menjador popular de la Mare Teresa de Calcuta al carrer Lleona, on començà a conèixer de prop la gent sense sostre i les seves dificultats per viure.
Amb simplicitat, aquesta experiència inicial el portà a adonar-se que molts d’aquests que menjaven a diari amb les germanes de la Caritat, s’avindrien a viure amb sostre, menjar i vestit si trobessin l’oportunitat. Eren persones que pertanyien al seu barri i podríem dir a la seva parròquia. Dit i Fet” es va constituir com a associació al 1987, amb la idea de donar un recolzament legal i una certa seguretat a l’experiència de convivència inicial. La junta d’aquesta associació està formada per dos homes residents a casa i persones amigues vinculades a la casa. L’associació va definir-se com a objectiu crear un espai on poguessin viure homes a partir dels 50 anys sense sostre.
En un principi van respondre homes joves i grans. És així com començà “Dit i Fet”, que és el nom que en Francisco Garcia va trobar adient per a aquesta experiència de convivència. “Dit i Fet” va obrir les portes de casa i va marcar des del començament unes normes molt senzilles per els que hi volien viure: disposició a viure junts i compartir tasques i feines de casa, així com a col·laborar en treballs per satisfer les necessitats per sobreviure. Va costar al començament vèncer les desconfiances dels veïns del mateix immoble en veure entrar-hi persones amb dificultats socials visibles. Val a dir però, que poc a poc, la convivència amb els veïns es va convertir en excel·lent. Aquest no és un element banal en l’actual societat d’agressivitat social.
Una persona que volia formar part dels residents de “Dit i Fet” feia una prova d’una setmana, participant en els dinars i després decidia lliurement si li agradava quedar-se i si el grup també ho trobava adequat. Des de bon començament, “Dit i Fet” va esdevenir una experiència d’autogestió. El Pare Paco, així l’anomena tothom, feia una tasca de presència, admissió a la casa i coordinació, però la vida diària es mantenia i gestionava pels mateixos residents de Dit i Fet.
Podem dir que “Dit i Fet” no neix com un “centre”, tal com per tal s’entén habitualment des dels Serveis Socials, ni és tampoc una entitat “assistencial”. L’originalitat és que va construir una peculiar comunitat d’autoajuda d’homes en situació de marginació. Un s’encarrega de comprar, l’altre de fer el menjar, l’altre dels comptes, un altre acompanya als seus companys al metge, etc. Tots feien la neteja. S’autoorganitzen. És tractava d’un grup de gent que havia estat exclosa del barri, que compartia amb molta senzillesa la vida, l’afecte, el servei, l’amistat i la pregària entre ells i amb un grup d'amics que es van anar vinculant a aquesta experiència. Es vivia pobrament, però amb dignitat, i es viu aquesta situació social no com una maledicció sinó com una situació que dóna lloc a la solidaritat i l’amistat amb molta altra gent de la ciutat.
La gran tasca realitzada per l’Associació és que els homes que vivien al carrer es convertiren en uns veïns més del barri i foren acceptats com a tals pel seu entorn social. Podem dir que l’experiència de convivència no ha trobat mai rebuig en els veïns, ans al contrari, l’han recolzada en moments difícils.
El 14 de novembre del 2011 morí en Francisco García Fillat i l’associació segueix endavant amb les mateixes finalitats i una renovada il·lusió per mantenir i millorar l’espai de convivència i autogestió dels homes residents. Actualment, el servei de Dit i Fet està dins la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de la Generalitat de Catalunya i a la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona, així mateix també som membres de la xarxa Barcelona Inclusiva, i del compromís de l'Any europeu de l'envelliment actiu i de la solidaritat entre generacions de 2012.